SAIS

Des de SAIS (Sabadell Acull Infants Sahrauís) donem les gràcies al Parc de Bombers de Sabadell i al seu Cap de parc en Quim Moya, per rebren’s a les seves instal·lacions i fer gaudir als infants d’un bon matí. Sempre són necessaris aquests gestos de solidaritat cap a uns infants que arriben desde els camps de refugiats. Us transmetem també les gràcies de part de les famílies acollidores, que ens han dit que s’ho han passat “pipa”.

Gràcies!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un any més hem de reivindicar un #saharalliure d’abusos, d’injustícies i del retorn del poble saharaui a la seva terra. 

VISCA EL SÀHARA LLIURE 

Avui hem assistit a la recepció que es fa des de l’Ajuntament als i les embaixadores saharauís. 

La presidenta de l’entitat ha dit algunes paraules: 

Bona tarda a tothom!

 Aquests dies intentant pensar que diria avui, i que es pot dir que no haguem dit ja, em venien al cap preguntes com;

Per què es necessita aquest discurs un altre any?

Per què aquest projecte es continua fent?

Per què ens continuem preocupant d’un poble que ens queda tan lluny?

Per què un any més estem rebent a uns infants que arriben des de un campament de refugiats?

I se’m m’acudien moltes més preguntes, però la resposta sempre era la mateixa: JUSTÍCIA

La justícia que un poble mereix de viure a la seva terra, justícia perquè es respectin la seva llengua, la seva cultura, i sobretot els seus drets com a essers humans.

L’èxode d’un poble que, dividida la seva població en dos realitats, una separada de la seva terra i refugiada en terra algeriana, vivint o millor dit subsistint de l’ajut internacional i l’altre als territoris ocupats patín l’ocupació i repressions diàries. Tot això sense oblidar el gran mur que els separa, plagat de soldats armats i minat de dalt abaix de mines anti-persones.

ANTI-PERSONES, això es el que es aquesta societat deshumanitzada, anti-persones,

I encara ens pregunten perquè cal acollir?

Acollim aquests nens i nenes perquè la veu del seu poble arribi fins a nosaltres i el mon occidental vegi el que està passant al continent oblidat.

 Destacaré només un dels molts casos d’injustícia de l’actualitat que pateixen:

GDEIM IZIK o la gran farsa, assistim, «el poc que ens deixen assistir» al judici per muntar un campament de haimes i onejar banderes sahrauís. 25 imputats, penes de 20, 25 o 30 anys de presó i cadenes perpetues. Tortures, incomunicacions, Observadores internacionals expulsades del país o denegant l’entrada al judici.

Prou: Llibertat per als presos sahrauís. 

 Agraeixo personalment i en nom de la junta de SAIS a l’ajuntament de Sabadell i al consorci hospitalari del parc Taulí per les eines que ens ofereixen i posen a les nostres mans.

 Agraïm de tot cor, la enorme generositat a les famílies acollidores que amb el seu gest fan que la paraula Solidaritat tingui el valor que ha de tenir a la nostre societat.

 A la junta, als meus companys, a ells les paraules més tendres però més encoratjades per seguir, per no dubtar, per tirar endavant amb aquest i amb d’altres projectes solidaris. Perquè tot i el poc temps, la feina, la família i d’altres dificultats personals segueixen fent voluntariat. GRÀCIES!

 

Podeu veure la notícia a Isabadell

 

 

 

 

Des de fa uns dies que ja comencen a arribar els infants d’acollida de Vacances en Pau. Avui han començat a arribar a la nostra associació. 

Sigueu benvinguts i benvingudes!